Un Estel de dues cordes uneix un enllaç fort d’una fila amb un enllaç fort d’una columna per a la mateixa xifra. Els dos enllaços es troben dins d’un quadre, com dues cordes d’estel lligades amb un nus.
Com el Gratacel, és una cadena molt curta d’una sola xifra (fort–feble–fort): una petita AIC / Cadena X on un dels extrems lliures ha de ser cert.
Abans d’això: La mateixa família que el Gratacel: fort–feble–fort curt d’una sola xifra.
Per què funciona
Cada corda és un enllaç fort: exactament un extrem és cert. Com que es troben en un quadre (frontissa feble), no poden ser totes dues certes al costat on es troben de manera contradictòria: la lògica obliga que almenys un dels extrems lliures sigui cert.
Qualsevol cel·la que vegi tots dos extrems lliures no pot ser la xifra. La mateixa idea d’“atacada en tots dos casos” que el Gratacel, amb un quadre com a frontissa.
Demostració
Busca un enllaç fort d’una xifra en una fila, i un altre en una columna.
Si es connecten a través del mateix quadre (enllaç feble), tens un Estel de dues cordes de 4: fort–feble–fort.
Un dels extrems lliures ha de ser 4. Les cel·les que veuen tots dos extrems lliures queden atrapades en tots dos mons.
Elimina el 4 de les cel·les que veuen tots dos extrems lliures (en vermell).
Exemple 1
Uneix un enllaç fort de fila i un de columna d’una xifra a través d’un quadre compartit.
Això és un Estel de dues cordes de 6.
Elimina el 6 de les cel·les que veuen tots dos extrems lliures (en vermell). Almenys un extrem lliure ha de ser cert.
Exemple 2
Uneix un enllaç fort de fila i un de columna d’una xifra a través d’un quadre compartit.
Això és un Estel de dues cordes de 2.
Elimina el 2 de les cel·les que veuen tots dos extrems lliures (en vermell). Almenys un extrem lliure ha de ser cert.