De vegades mires una cel·la buida i et preguntes: “Què pot ser encara aquesta cel·la?”
La seva fila ja prohibeix algunes xifres. La columna en prohibeix més. El quadre, encara més. Redueix aquestes possibilitats… i més… fins que només en sobrevisqui una. Aquesta cel·la és un Únic nu.
Per què funciona
Una cel·la ha d’acabar sent exactament una xifra de l’1 al 9. Si vuit xifres són impossibles (perquè ja apareixen a la mateixa fila, columna o quadre), la novena és l’única supervivent.
“Nu” vol dir que el veus mirant els candidats d’aquesta cel·la: el contrari de l’Únic amagat, on et preguntes *on pot anar aquesta xifra?*
Com detectar-ho
Mira les cel·les que ja veuen moltes xifres col·locades: les seves llistes de candidats són les que es redueixen més de pressa.
Demostració
Centra’t en una cel·la buida. Ha de ser alguna xifra de l’1 al 9. Comença amb totes les xifres que encara són possibles.
Tot el que ja és a la mateixa fila queda prohibit. Ratlla-ho. La llista es redueix…
…i encara més quan mires la columna i el quadre. Les veïnes continuen esborrant opcions.
Quan les anotacions es redueixen fins que només queda un número, tens un Únic nu. La cel·la no té on amagar-se.
Col·loca 8 aquí. No has endevinat res: totes les altres xifres ja les havien descartat les tres unitats que toquen aquesta cel·la.
Exemple 1
Repassa les cel·les buides i busca’n una amb gairebé cap candidat.
Aquesta cel·la només té un candidat: un Únic nu.
Col·loca 4. És l’única xifra que encara hi cap després que les veïnes hagin prohibit la resta.
Exemple 2
Repassa les cel·les buides i busca’n una amb gairebé cap candidat.
Aquesta cel·la només té un candidat: un Únic nu.
Col·loca 4. És l’única xifra que encara hi cap després que les veïnes hagin prohibit la resta.